Audiometria
L'audiometria es refereix al mesurament de la capacitat de cada oïda de percebre les vibracions de diverses bandes de l'espectre audible.

Analítiques de sang i orina

Ecografia Doppler
L'ecografia doppler o simplement eco-Doppler, és una varietat de l'ecografia tradicional, basada per tant en l'ocupació d'ultrasons, en què aprofitant l'efecte Doppler, és possible visualitzar les ones de velocitat del flux que travessa certes estructures del cos, en general vasos sanguinis, i que són inaccessibles a la visió directa. La tècnica permet determinar si el flux es dirigeix ​​cap a la sonda o si s'allunya d'ella, així com la velocitat d'aquest flux. Mitjançant el càlcul de la variació en la freqüència del volum d'una mostra en particular, per exemple, el d'un flux de sang en una vàlvula del cor, es pot determinar i visualitzar la seva velocitat i direcció.

Ecografia ginecològica transvaginal
L'ecografia és una tècnica diagnòstica no invasiva que empra els ultrasons, no els raigs X, per obtenir imatges dels òrgans interns del cos. A la ecografia ginecològica s'exploren els òrgans del tracte reproductor femení.

ECG (Electrocardiograma)
El Electrocardiograma és la representació gràfica de l'activitat elèctrica del cor, que s'obté amb un electrocardiògraf en forma de cinta contínua. És l'instrument principal de l'electrofisiologia cardíaca i té una funció rellevant en el cribratge i diagnòstic de les malalties cardiovasculars, alteracions metabòliques i la predisposició a una mort sobtada cardíaca.

Espirometria
L'espirometria consta d'una sèrie de proves respiratòries senzilles, sota circumstàncies controlades, que mesuren la magnitud absoluta de les capacitats pulmonars i els volums pulmonars i la rapidesa amb que aquests poden ser mobilitzats (fluxos aeris). Els resultats es representen en forma numèrica fonamentats en càlculs senzills i en forma d'impressió gràfica. Hi ha dos tipus fonamentals d'espirometria: simple i forçada.

Fluxometria
Una fluxometria és un examen que es realitza en pacients que presenten determinats problemes en el moment d'orinar. Mitjançant aquesta prova es determina el flux (volum d'orina per cada segon) del doll urinari.
En aquesta prova es mesura la quantitat d'orina que la bufeta del pacient és capaç d'orinar per segon, la durada de la micció i qualsevol quantitat de flux intermitent. D'est manera es coneix la capacitat de la bufeta, l'estat de les vies urinàries, la força dels músculs urinaris, etc.
El procediment és molt simple: el pacient ha de orinar en un vàter portàtil. El resultat d'aquesta prova és un gràfic en què apareix reflectit el volum d'orina enfront del temps que s'ha trigat.

Gonioscopio
La Gonioscopia és l'examen que determina si l'angle on l'iris s'uneix a la còrnia és ampli i obert o estret i tancat.

Presa de Tensió Arterial
La tensió o pressió arterial, és la pressió amb què circula la sang per l'interior de les artèries. Els valors amb què es mesura la tensió arterial són dos, de sobres coneguts per tots: la màxima i la mínima o millor la tensió sistòlica i la tensió diastòlica. El primer valor respon a la força d'expulsió del cor i la rigidesa de les grans artèries, el segon valor de tensió arterial coincideix amb el moment de dilatació cardíaca.

Proves de l'al·lèrgia
Són exàmens empleats per esbrinar quines substàncies li produeixen una reacció al·lèrgica a una persona.